El verb apretar no és admissible en català. Per expressar la
intensitat de temperatura alta o baixa o la força amb què brilla el sol o
amb què es percep un agent atmosfèric, es poden utilitzar diversos
verbs: picar, refermar, recruar, ser viu, intensificar-se. Per exemple:
El sol pica a [...]
El verb solapar-se no és admissible en català. Per expressar el sentit figurat de 'superposar-se parcialment o totalment una o més coses', es poden fer servir els verbs encavallar-se, superposar-se, trepitjar-se o coincidir, segons el context. Per exemple:
Hem de refer els horaris: les classes [...]
De vegades, en contextos informals, es fa servir la conjunció com amb valor condicional per expressar una condició hipotètica no desitjable. Per exemple:
Com no vinguis, te'n penediràs.
Com els en diguis alguna cosa, no et parlaré mai més.
Ara bé, en registres formals, en comptes d'aquesta [...]
revisor.
Aquest verb també pot portar un complement encapçalat per la preposició amb per expressar la persona. Per exemple:
Consulta amb l'especialista.
Consulta el tractament amb l'especialista.
Consulta amb l'especialista sobre els meus símptomes.
Hi ha casos en què l'ús de consultar amb aporta un [...]
Una manera d'expressar la possessió és per mitjà d'un pronom feble de datiu: em, et, li, ens, us, els, es. Aquests pronoms s'anomenen datiu possessiu o datiu de possessió. Per exemple:
Avui li fa mal l'esquena.
Encara no t'ha caigut cap dent?
Cal tenir en compte que quan l'entitat que es [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit [...]
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.
La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:
Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').
En [...]
